SIN CITY
Com si de la mateixa Basin City de Frank Miller es tractes, Vinaròs comença a tindre aquell «tufo» a ciutat del pecat o a ciutat sense llei, on els mafiosos de poble, els xulos de bar i prostíbul o els eixelebrats d’ultradreta, campen a plaer pels nostres carrers fent i desfent com els ve en gana.
Exposant-nos a ser titllats d’alarmistes per part del portaveu popular, podem dir que en tant sols un any, han aconseguit descontrolar el trànsit de la ciutat, han aconseguit crear botellodromos allà on abans hi havien descampats, han eliminat places d’aparcament en favor de les terrasses, i lo més alarmant, han aconseguit revifar uns moviments d’ultradreta, amb el simple fet de no fer cas als inputs que arriben, ja fa molt de temps, des de la societat civil vinarossenca.
SIN CITY
Com si de la mateixa Basin City de Frank Miller es tractes, Vinaròs comença a tindre aquell «tufo» a ciutat del pecat o a ciutat sense llei, on els mafiosos de poble, els xulos de bar i prostíbul o els eixelebrats d’ultradreta, campen a plaer pels nostres carrers fent i desfent com els ve en gana.
Exposant-nos a ser titllats d’alarmistes per part del portaveu popular, podem dir que en tant sols un any, han aconseguit descontrolar el trànsit de la ciutat, han aconseguit crear botellodromos allà on abans hi havien descampats, han eliminat places d’aparcament en favor de les terrasses, i lo més alarmant, han aconseguit revifar uns moviments d’ultradreta, amb el simple fet de no fer cas als inputs que arriben, ja fa molt de temps, des de la societat civil vinarossenca.
Dilluns passat va ser el dia elegit pel regidor Tàrrega per donar la cara i intentar justificar el desmesurat preu que tots els vinarossencs, ja estiguin a l’atur, jubilats o visquin a soles i no generen gairebé fem, hauran de pagar per la nova taxa d’escombraries.
Per segon juny consecutiu, el PP-Vinaròs estrenarà un nou capítol de la serie de malifetes, de dubtosa moralitat, a la qual ja ens té a tots acostumats, i que ells i els seus militants, continuen practicant ja que no els comporta ni un mínim càstig electoral. Recordeu tot el pollastre que es va armar amb la recaptació de la barra de festes de Sant Joan i Sant Pere 2011?
D’aquí a uns centenars d’anys, quan els professors d’història dels nostres descendents imparteixin classes sobre l’Espanya de la crisis del 2008, possiblement començaran les lliçons explicant que la espanyola, fins la gran bonança econòmica de principis del 2000, era una societat viva i reivindicativa, molt ben alliçonada democràticament per culpa del xicotet feixista que els va torturar durant 40 anys, però que després d’aquell creixement descontrolat, les noves generacions van oblidar ràpidament l’esforç i la lluita que va suposar per als seus pares i avis, aconseguir allò tant simple d’anar a votar.
Eren aquells temps a l’estat espanyol on el dictador Franco començava a agonitzar i la televisió començava a donar els seus primers passos en color, quan van aparèixer per primera vegada aquell trio de pallassos a les pantalles dels espanyols. Aquell programa, anomenat El Gran Circo de TVE, comandat per Gaby, Fofó i Miliki, va resultar tot un fenomen sociològic a l’Espanya dels anys 70.