Eren aquells temps a l’estat espanyol on el dictador Franco començava a agonitzar i la televisió començava a donar els seus primers passos en color, quan van aparèixer per primera vegada aquell trio de pallassos a les pantalles dels espanyols. Aquell programa, anomenat El Gran Circo de TVE, comandat per Gaby, Fofó i Miliki, va resultar tot un fenomen sociològic a l’Espanya dels anys 70.
Doncs bé, a Vinaròs, en ple 2012, i pel canal de televisió local per excel·lència, tornem a gaudir del pallassos de la tele, encara que en aquesta versió moderna no porten pintades les cares, i a sobre, intenten fer política.
Eren aquells temps a l’estat espanyol on el dictador Franco començava a agonitzar i la televisió començava a donar els seus primers passos en color, quan van aparèixer per primera vegada aquell trio de pallassos a les pantalles dels espanyols. Aquell programa, anomenat El Gran Circo de TVE, comandat per Gaby, Fofó i Miliki, va resultar tot un fenomen sociològic a l’Espanya dels anys 70.
Doncs bé, a Vinaròs, en ple 2012, i pel canal de televisió local per excel·lència, tornem a gaudir del pallassos de la tele, encara que en aquesta versió moderna no porten pintades les cares, i a sobre, intenten fer política.
Els protagonistes no són altres, com ja us podeu imaginar, que alguns dels integrants de l’equip de govern local, que emparats en la seva majoria absoluta, es permeten el luxe de fer tota classe de bajanades per passar l’estona que dura el Ple municipal.
Un dels papers principals, amb permís del senyor Alcalde, és el que interpreta el senyor Tàrrega, que de la mateixa manera que presumeix de la seva condició de franquista, es posa les mans al cap i fa burla a les persones del públic, mentre la resta, fem la feina que per la qual els ciutadans ens paguen, i debati’m els punts de la sessió plenària. Encara que aquestes coses us puguin semblar sorprenents que les realitze un Regidor, que com diria mon pare, ja té els ous peluts, no se li ha de tenir en compte al bo de Ramon, ja que sabem que ell és molt de la broma.
Amb un paper més secundari, però fent mèrits per ocupar un dels papers principals, tenim a la senyora Medina, posseïdora d’un ampli repertori de gesticulacions facials. Igual ens fa morrets a l’estil Mou, com ens trau la llengua per intimidar-mos. I caram si ho aconsegueix!!
I per a completar el trio, en el paper que només es reserva per a l’estrella, per aquell que ho rebenta tot només amb la seva presencia, tenim al senyor Gandia, esser capaç d’injuriar públicament als seus companys de feina i quedar-se tant ample, acusar als socialistes de tenir les mans tacades de sang, o simplement, fotre-sen de la memòria de totes aquelles persones enterrades a la fossa comú de Vinaròs, i de tots els que estàvem al cementeri, honrant la seva memòria.
Si companys, en les mans d’aquests comediants està el futur de la nostra ciutat, i no per casualitat, sinó perquè una majoria de vinarossencs van votar-los, possiblement, enganyats com milions d’espanyols que es van creure allò de la vareta màgica de Rajoy.
7 dies – 21/05/2012 – Guillem Alsina
Els protagonistes no són altres, com ja us podeu imaginar, que alguns dels integrants de l’equip de govern local, que emparats en la seva majoria absoluta, es permeten el luxe de fer tota classe de bajanades per passar l’estona que dura el Ple municipal.
Un dels papers principals, amb permís del senyor Alcalde, és el que interpreta el senyor Tàrrega, que de la mateixa manera que presumeix de la seva condició de franquista, es posa les mans al cap i fa burla a les persones del públic, mentre la resta, fem la feina que per la qual els ciutadans ens paguen, i debati’m els punts de la sessió plenària. Encara que aquestes coses us puguin semblar sorprenents que les realitze un Regidor, que com diria mon pare, ja té els ous peluts, no se li ha de tenir en compte al bo de Ramon, ja que sabem que ell és molt de la broma.
Amb un paper més secundari, però fent mèrits per ocupar un dels papers principals, tenim a la senyora Medina, posseïdora d’un ampli repertori de gesticulacions facials. Igual ens fa morrets a l’estil Mou, com ens trau la llengua per intimidar-mos. I caram si ho aconsegueix!!
I per a completar el trio, en el paper que només es reserva per a l’estrella, per aquell que ho rebenta tot només amb la seva presencia, tenim al senyor Gandia, esser capaç d’injuriar públicament als seus companys de feina i quedar-se tant ample, acusar als socialistes de tenir les mans tacades de sang, o simplement, fotre-sen de la memòria de totes aquelles persones enterrades a la fossa comú de Vinaròs, i de tots els que estàvem al cementeri, honrant la seva memòria.
Si companys, en les mans d’aquests comediants està el futur de la nostra ciutat, i no per casualitat, sinó perquè una majoria de vinarossencs van votar-los, possiblement, enganyats com milions d’espanyols que es van creure allò de la vareta màgica de Rajoy.
7 dies – 21/05/2012 – Guillem Alsina