Alsina: “el repte que em plantejo es veure una coalició d’esquerres al capdavant de l’ajuntament”
A.C.
Guillem Alsina ha estrenat en aquesta legislatura la seua presència als escons de l’oposició. En el seu arbre genealògic polític, predominen les arrels socialistes, “encara que a casa sempre s’ha viscut més intensament el debat sindical que el polític”. Aquest jove regidor, que afirma que no creu amb ningun símbol religiós, tot i que respecta a tots per igual, sempre ha contemplat la política de ben a prop.
Alsina: “el repte que em plantejo es veure una coalició d’esquerres al capdavant de l’ajuntament”
A.C.
Guillem Alsina ha estrenat en aquesta legislatura la seua presència als escons de l’oposició. En el seu arbre genealògic polític, predominen les arrels socialistes, “encara que a casa sempre s’ha viscut més intensament el debat sindical que el polític”. Aquest jove regidor, que afirma que no creu amb ningun símbol religiós, tot i que respecta a tots per igual, sempre ha contemplat la política de ben a prop.
Així, fa uns anys el seu nom figurava com a cap de llista d’una altra opció política, un primer tanteig abans de incorporar-se a les files del PSPV-PSOE. Desprès de fer el pas oficial a la primera línia i la seua entrada com a regidor de l’Ajuntament de Vinaròs, reconeix que la política local no es contempla de la mateixa manera a distància que estant dins, “ni molt menys”, matisa. Quan a eines de implicació política i social, Guillem pensa que “és essencial recuperar la tertúlia política i la pertinença a un partit polític per a tornar a aquell esperit de lluita social oblidat”. En aquest sentit, el regidor del PSPV opina què “la dreta fa temps que sap que la militància és primordial, i ha utilitzat l’administració pública valenciana com a moneda de canvi per engronsar la seva cartera d’afiliats”. Quan a reptes personals en el camí polític empres, indica que “l’únic repte polític que em plantejo es treballar intensament per veure algun dia una coalició d’esquerres vinarossenques, ben avingudes, al capdavant del nostre Ajuntament”.
De socialdemocràcia, oposició i herois de guerra
*És la primera vegada que ocupa un escó i està en l’oposició. ¿Com està vivint la seua participació en el desenvolupament polític de la ciutat?
Un any i mig després de la investidura, començo a entendre allò de «a la oposició fa molt de fred». Veritablement que el tindre al davant un govern de dretes en majoria absoluta, el qual no perd ni un minut en valorar les nostres aportacions, al final et frustra, encara que continuo pensant que el millor antídot contra la seva apatia, és el nostre treball.
*Creu que a través de la activitat municipal que se desenvolupa en els plens se da la sensació que realment se està treballant?
Si deixem de banda les noves ordenances, els nous reglaments i les noves taxes creades, podem dir que Juan ha estat l’Alcalde vinarossenc al qual només li ha fet falta aprendre dos paraules per a governar 4 anys, «herència rebuda». Només s’han de veure els ordres del dia de les sessions plenàries, sempre hi ha més pa que formatge.
*Les comissions, ¿solen ser productives?
Baix el meu punt de vista, són reunions merament protocol·làries. Ara mateix tinc la sensació que ens convoquen a les comissions per a justificar els sous, ja que els sobra temps, dedicant tant sols una hora al mes, per donar compte de la feina feta en 3 regidories juntes.
*Creu que la intenció que van brindar els populars en accedir a l’alcaldia quan a construir un consistori més proper a la gent s’ha aconseguit?
Només s’ha de veure les fotografies que publiquem periòdicament a través de les xarxes socials dels socialistes vinarossencs, amb les dependències municipals tancades amb pany i forrellat a les 11 del migdia. Com diria el meu company de partit Jose Antonio Jiménez, han convertit l’Ajuntament en el seu «cortijo» privat.
*Vostè és el responsable socialista en la oposició de tractar temes vinculats amb l’ àrea de Serveis, què opina de la gestió actual que se està desenvolupant en este àmbit?
Fa temps que vaig reconèixer que la tasca desenvolupada per l’assessor de serveis és bastant correcta, però segueixo mantenint que aquest lloc de feina creat per a posar a dit a un dels seus amics, és una despesa afegida al consistori totalment innecessària, ja que deuria ser el mateix regidor qui portes a terme aquesta empresa.
*Què proposaria vostè para a millorar aquest departament?
Davant la desaparició de la UTE FOBESA i la desmembració dels serveis que prestava aquesta empresa, des del PSPV-Vinaròs creiem que és una oportunitat única per a que l’Ajuntament torni a assumir la gestió dels serveis municipals i no es traguin a concurs públic, ja que seria l’única forma d’assegurar que tots els treballadors contractats de nou per a prestar els serveis de manteniment, fossin vinarossencs desocupats. Sabem que s’excusen en l’estalvi econòmic, però després de veure el plec de condicions presentat per a licitar únicament el servei de neteja, podem assegurar amb números a la mà, que aquest servei és totalment assumible pel consistori.
*Des del seu punt de vista, què és el que pitjor s’ha gestionat durant aquestos meses?
Sense cap mena de dubte, les concentracions ciutadanes que es porten celebrant sistemàticament cada dijous de ple. Tant els comportaments de l’alcalde davant les paraules de rebuig dels manifestants, les declaracions fetes per membres de l’equip de govern en els setmanaris i xarxes socials descrivint i injuriant als manifestants, i les mostres de suport públiques cap a l’alcalde Juan per part dels alts dirigents del PP-CV, com si fos un heroi de guerra, ens han permès veure clarament, que la definició de centre-dreta per a descriure la ideologia del seu partit, no se la creuen ni ells.
*I, algun àmbit en el que aprova la gestió del PP?
Crec que, al menys, he de destacar l’esforç i el treball que estan realitzant les regidores menys mediàtiques de l’equip de govern, com són les de Benestar Social i Turisme. Han estat capaces de continuar la línia de treball realitzat per les seves predecessores, aprofitant el positiu de la feina ja feta i complementar-la amb la seva empremta personal.
*Quina és la principal carència que pateix la ciutat?
El treball. És inassumible tenir unes xifres d’atur, tant desorbitades a la ciutat de Vinaròs.
*Què podem aprendre d’aquesta crisi?
La resposta més recurrent seria la de » no endeutar-mos per damunt de les nostres possibilitats», però em fa vergonya aliena quan veig a un polític o a un banquer culpant dels mals actuals a la classe treballadora per voler estirar més el braç que la màniga. Sembla que no vulguin recordar, que van ser ells els que van promoure el creixement de la societat espanyola basat en el consumisme i l’especulació. Les classes benestants i els grans empresaris porten temps cultivant l’egoisme i la desunió entre nosaltres, i el resultat ha estat perdre la majoria de conquestes socials assolides en més de 30 anys de lluita, en tant sols 1 any de govern de la dreta. Crec que el que hem d’aprendre, és que hem de tornar a la militància en sindicats i partits, perquè com va dir Laura Mintegui dissabte passat, «la política condiciona molt les nostres vides, i quin millor antídot, que condicionar nosaltres a la vida política».
*¿Quina funció pot complir la socialdemocràcia en un moment como l’actual?
Penso que el nou PSPV de Ximo Puig està capacitat per a aportar a la societat valenciana els deu manaments de la socialdemocràcia recollits per una agrupació de militants i simpatitzants socialistes en la seva pàgina web, líneasrojas.org. Son manaments com ara, que no hi ha progrés social sense redistribució de la riquesa; una aposta per l’educació i la sanitat públiques, de qualitat, universals i gratuïtes; l’objectiu és l’ocupació de qualitat, no qualsevol ocupació; tolerància zero amb la corrupció; l’aposta per un estat laic; la igualtat real entre homes i dones, i el respecte a la diversitat i la mirada posada en la lluita contra el canvi climàtic, què és vital i una font de riquesa.
El divan
*Creu que se ha entès el seu viatge d’Esquerra Vinaròs al PSPV?
Mai no he pretès que s’entengués la meva decisió. Va ser presa vaig el recolzament de la meva família i la meva parella, i mai no he necessitat el vistiplau de ningú més per a prendre decisions quan he pensat que eren les correctes. Quan en un partit polític comencen a aconsellar-te amb qui pots i que deus de parlar, lo millor que pots fer és deixar a aquella gent sola amb les seves manies persecutòries. No crec gens ni mica en cap sigla política, crec cegament en les persones que composen un partit, i després del meu «transfuguisme», puc assegurar que els monstres socialistes que sempre m’havien pintat des de les «esquerres», ni són tant dolents ni tant lletjos com me’ls havien venut. Simplement són un grapat de bona gent, que treballa igual o més que qualsevol per a millorar la vida a la nostra ciutat.
*¿Quina és la seua professió al marge de la política? O la política deu de ser una professió?
Com es diu avui en dia, sóc un emprenedor. Fa poc que, juntament amb un bon amic, hem creat la nostra pròpia empresa dedicada als manteniments i instal·lacions.
D’altra banda, els ingressos econòmics personals, no deuen estar basats en la vida política, ja que sinó és perd la capacitat de governar basant-se en la ideologia. Però si que crec que s’ha de remunerar d’una forma digna i racional el treball realitzat pels nostres representants.
*¿Cal que el PSPV-PSOE siga més PSPV?
Claríssimament. Sóc dels que pensa que el nostre partit a de ser més autònom del PSOE, ja que hi han qüestions, com el Corredor Mediterrani, que no es poden tractar igual al País Valencià que a Castella la Manxa. Hem de deixar de banda l’ambigüitat que ha regnat al PSPV baix el mandat d´Alarte, i centrar-nos en els interessos majoritaris dels valencians, encara que això ens comporte crítiques des d’altres sectors socialistes.
*Els polítics, ¿donen la sensació que governen en contra de l’altre?
No és una sensació, hi ha polítics que porten tant de temps junts, alternant oposició i govern, que tenen moltes coses pendents els uns contra els altres. En el moment que els teus pensaments només es dediquen a buscar opcions per a “fotre” als teus adversaris polítics, és un bon moment per a fer les maletes i deixar pas a les noves generacions.
*¿Què és el que més li apassiona de la política?
Per ara, ja que les nostres iniciatives aportades a l’equip de govern sempre acaben en un calaix i no serveixen per a gran cosa, em quedo amb les reunions i discussions amb els companys per a buscar un consens en alguna qüestió determinada.
*I el que menys?
Veure com en alguns casos és totalment cert que hi ha regidors que només volen estar a l´Ajuntament per a cobrar un sou.
*¿Té amics en l’oposició?
No. Intento deixar a les amistats fora de la política. Considero a tots els regidors del consistori companys de “professió”.
*Un poc d’autocrítica. Coses a millorar…
Considero que els regidors socialistes a l’Ajuntament de Vinaròs estem més capacitats que únicament per a assistir als plens, a les comissions i als actes que ens conviden. Devem d’implicar-nos més en les associacions locals i sortir més al carrer a escoltar a la gent, no esperar que vinguen a buscar-nos a la nostra seu. És un canvi que estem intentant portar a terme amb l’ajuda de la recent elegida executiva local.
*Se sent vostè al·ludit quan escolta el qualificatiu de rastaflauta?
Em puc sentir al·ludit, el mateix que un polític de la dreta quan se’l qualifica de feixista. Com diria el meu avi, segons qui parla, s’escolta.
*Un paisatge de Vinaròs.
El nou passeig.
*Un personatge històric. Perquè?
Joan Pujol, àlies Garbo. Em fascina la història d’aquest català que va ser capaç d’enganyar al mateix Hitler i ser una de les peces clau, per a la sort dels aliats en la Segona Guerra Mundial.
*Un llibre.
El món groc, d´Albert Espinosa.
*El dia perfecte.
Perdrem per les muntanyes acompanyat de la meva companya i per Lluna, la gossa que comparteixo a mitges en mon pare.
DESTACAT: Crisi: “em fa vergonya aliena quan veig a un polític o a un banquer culpant dels mals actuals a la classe treballadora per voler estirar més el braç que la màniga”
Així, fa uns anys el seu nom figurava com a cap de llista d’una altra opció política, un primer tanteig abans de incorporar-se a les files del PSPV-PSOE. Desprès de fer el pas oficial a la primera línia i la seua entrada com a regidor de l’Ajuntament de Vinaròs, reconeix que la política local no es contempla de la mateixa manera a distància que estant dins, “ni molt menys”, matisa. Quan a eines de implicació política i social, Guillem pensa que “és essencial recuperar la tertúlia política i la pertinença a un partit polític per a tornar a aquell esperit de lluita social oblidat”. En aquest sentit, el regidor del PSPV opina què “la dreta fa temps que sap que la militància és primordial, i ha utilitzat l’administració pública valenciana com a moneda de canvi per engronsar la seva cartera d’afiliats”. Quan a reptes personals en el camí polític empres, indica que “l’únic repte polític que em plantejo es treballar intensament per veure algun dia una coalició d’esquerres vinarossenques, ben avingudes, al capdavant del nostre Ajuntament”.
De socialdemocràcia, oposició i herois de guerra
*És la primera vegada que ocupa un escó i està en l’oposició. ¿Com està vivint la seua participació en el desenvolupament polític de la ciutat?
Un any i mig després de la investidura, començo a entendre allò de «a la oposició fa molt de fred». Veritablement que el tindre al davant un govern de dretes en majoria absoluta, el qual no perd ni un minut en valorar les nostres aportacions, al final et frustra, encara que continuo pensant que el millor antídot contra la seva apatia, és el nostre treball.
*Creu que a través de la activitat municipal que se desenvolupa en els plens se da la sensació que realment se està treballant?
Si deixem de banda les noves ordenances, els nous reglaments i les noves taxes creades, podem dir que Juan ha estat l’Alcalde vinarossenc al qual només li ha fet falta aprendre dos paraules per a governar 4 anys, «herència rebuda». Només s’han de veure els ordres del dia de les sessions plenàries, sempre hi ha més pa que formatge.
*Les comissions, ¿solen ser productives?
Baix el meu punt de vista, són reunions merament protocol·làries. Ara mateix tinc la sensació que ens convoquen a les comissions per a justificar els sous, ja que els sobra temps, dedicant tant sols una hora al mes, per donar compte de la feina feta en 3 regidories juntes.
*Creu que la intenció que van brindar els populars en accedir a l’alcaldia quan a construir un consistori més proper a la gent s’ha aconseguit?
Només s’ha de veure les fotografies que publiquem periòdicament a través de les xarxes socials dels socialistes vinarossencs, amb les dependències municipals tancades amb pany i forrellat a les 11 del migdia. Com diria el meu company de partit Jose Antonio Jiménez, han convertit l’Ajuntament en el seu «cortijo» privat.
*Vostè és el responsable socialista en la oposició de tractar temes vinculats amb l’ àrea de Serveis, què opina de la gestió actual que se està desenvolupant en este àmbit?
Fa temps que vaig reconèixer que la tasca desenvolupada per l’assessor de serveis és bastant correcta, però segueixo mantenint que aquest lloc de feina creat per a posar a dit a un dels seus amics, és una despesa afegida al consistori totalment innecessària, ja que deuria ser el mateix regidor qui portes a terme aquesta empresa.
*Què proposaria vostè para a millorar aquest departament?
Davant la desaparició de la UTE FOBESA i la desmembració dels serveis que prestava aquesta empresa, des del PSPV-Vinaròs creiem que és una oportunitat única per a que l’Ajuntament torni a assumir la gestió dels serveis municipals i no es traguin a concurs públic, ja que seria l’única forma d’assegurar que tots els treballadors contractats de nou per a prestar els serveis de manteniment, fossin vinarossencs desocupats. Sabem que s’excusen en l’estalvi econòmic, però després de veure el plec de condicions presentat per a licitar únicament el servei de neteja, podem assegurar amb números a la mà, que aquest servei és totalment assumible pel consistori.
*Des del seu punt de vista, què és el que pitjor s’ha gestionat durant aquestos meses?
Sense cap mena de dubte, les concentracions ciutadanes que es porten celebrant sistemàticament cada dijous de ple. Tant els comportaments de l’alcalde davant les paraules de rebuig dels manifestants, les declaracions fetes per membres de l’equip de govern en els setmanaris i xarxes socials descrivint i injuriant als manifestants, i les mostres de suport públiques cap a l’alcalde Juan per part dels alts dirigents del PP-CV, com si fos un heroi de guerra, ens han permès veure clarament, que la definició de centre-dreta per a descriure la ideologia del seu partit, no se la creuen ni ells.
*I, algun àmbit en el que aprova la gestió del PP?
Crec que, al menys, he de destacar l’esforç i el treball que estan realitzant les regidores menys mediàtiques de l’equip de govern, com són les de Benestar Social i Turisme. Han estat capaces de continuar la línia de treball realitzat per les seves predecessores, aprofitant el positiu de la feina ja feta i complementar-la amb la seva empremta personal.
*Quina és la principal carència que pateix la ciutat?
El treball. És inassumible tenir unes xifres d’atur, tant desorbitades a la ciutat de Vinaròs.
*Què podem aprendre d’aquesta crisi?
La resposta més recurrent seria la de » no endeutar-mos per damunt de les nostres possibilitats», però em fa vergonya aliena quan veig a un polític o a un banquer culpant dels mals actuals a la classe treballadora per voler estirar més el braç que la màniga. Sembla que no vulguin recordar, que van ser ells els que van promoure el creixement de la societat espanyola basat en el consumisme i l’especulació. Les classes benestants i els grans empresaris porten temps cultivant l’egoisme i la desunió entre nosaltres, i el resultat ha estat perdre la majoria de conquestes socials assolides en més de 30 anys de lluita, en tant sols 1 any de govern de la dreta. Crec que el que hem d’aprendre, és que hem de tornar a la militància en sindicats i partits, perquè com va dir Laura Mintegui dissabte passat, «la política condiciona molt les nostres vides, i quin millor antídot, que condicionar nosaltres a la vida política».
*¿Quina funció pot complir la socialdemocràcia en un moment como l’actual?
Penso que el nou PSPV de Ximo Puig està capacitat per a aportar a la societat valenciana els deu manaments de la socialdemocràcia recollits per una agrupació de militants i simpatitzants socialistes en la seva pàgina web, líneasrojas.org. Son manaments com ara, que no hi ha progrés social sense redistribució de la riquesa; una aposta per l’educació i la sanitat públiques, de qualitat, universals i gratuïtes; l’objectiu és l’ocupació de qualitat, no qualsevol ocupació; tolerància zero amb la corrupció; l’aposta per un estat laic; la igualtat real entre homes i dones, i el respecte a la diversitat i la mirada posada en la lluita contra el canvi climàtic, què és vital i una font de riquesa.
El divan
*Creu que se ha entès el seu viatge d’Esquerra Vinaròs al PSPV?
Mai no he pretès que s’entengués la meva decisió. Va ser presa vaig el recolzament de la meva família i la meva parella, i mai no he necessitat el vistiplau de ningú més per a prendre decisions quan he pensat que eren les correctes. Quan en un partit polític comencen a aconsellar-te amb qui pots i que deus de parlar, lo millor que pots fer és deixar a aquella gent sola amb les seves manies persecutòries. No crec gens ni mica en cap sigla política, crec cegament en les persones que composen un partit, i després del meu «transfuguisme», puc assegurar que els monstres socialistes que sempre m’havien pintat des de les «esquerres», ni són tant dolents ni tant lletjos com me’ls havien venut. Simplement són un grapat de bona gent, que treballa igual o més que qualsevol per a millorar la vida a la nostra ciutat.
*¿Quina és la seua professió al marge de la política? O la política deu de ser una professió?
Com es diu avui en dia, sóc un emprenedor. Fa poc que, juntament amb un bon amic, hem creat la nostra pròpia empresa dedicada als manteniments i instal·lacions.
D’altra banda, els ingressos econòmics personals, no deuen estar basats en la vida política, ja que sinó és perd la capacitat de governar basant-se en la ideologia. Però si que crec que s’ha de remunerar d’una forma digna i racional el treball realitzat pels nostres representants.
*¿Cal que el PSPV-PSOE siga més PSPV?
Claríssimament. Sóc dels que pensa que el nostre partit a de ser més autònom del PSOE, ja que hi han qüestions, com el Corredor Mediterrani, que no es poden tractar igual al País Valencià que a Castella la Manxa. Hem de deixar de banda l’ambigüitat que ha regnat al PSPV baix el mandat d´Alarte, i centrar-nos en els interessos majoritaris dels valencians, encara que això ens comporte crítiques des d’altres sectors socialistes.
*Els polítics, ¿donen la sensació que governen en contra de l’altre?
No és una sensació, hi ha polítics que porten tant de temps junts, alternant oposició i govern, que tenen moltes coses pendents els uns contra els altres. En el moment que els teus pensaments només es dediquen a buscar opcions per a “fotre” als teus adversaris polítics, és un bon moment per a fer les maletes i deixar pas a les noves generacions.
*¿Què és el que més li apassiona de la política?
Per ara, ja que les nostres iniciatives aportades a l’equip de govern sempre acaben en un calaix i no serveixen per a gran cosa, em quedo amb les reunions i discussions amb els companys per a buscar un consens en alguna qüestió determinada.
*I el que menys?
Veure com en alguns casos és totalment cert que hi ha regidors que només volen estar a l´Ajuntament per a cobrar un sou.
*¿Té amics en l’oposició?
No. Intento deixar a les amistats fora de la política. Considero a tots els regidors del consistori companys de “professió”.
*Un poc d’autocrítica. Coses a millorar…
Considero que els regidors socialistes a l’Ajuntament de Vinaròs estem més capacitats que únicament per a assistir als plens, a les comissions i als actes que ens conviden. Devem d’implicar-nos més en les associacions locals i sortir més al carrer a escoltar a la gent, no esperar que vinguen a buscar-nos a la nostra seu. És un canvi que estem intentant portar a terme amb l’ajuda de la recent elegida executiva local.
*Se sent vostè al·ludit quan escolta el qualificatiu de rastaflauta?
Em puc sentir al·ludit, el mateix que un polític de la dreta quan se’l qualifica de feixista. Com diria el meu avi, segons qui parla, s’escolta.
*Un paisatge de Vinaròs.
El nou passeig.
*Un personatge històric. Perquè?
Joan Pujol, àlies Garbo. Em fascina la història d’aquest català que va ser capaç d’enganyar al mateix Hitler i ser una de les peces clau, per a la sort dels aliats en la Segona Guerra Mundial.
*Un llibre.
El món groc, d´Albert Espinosa.
*El dia perfecte.
Perdrem per les muntanyes acompanyat de la meva companya i per Lluna, la gossa que comparteixo a mitges en mon pare.
DESTACAT: Crisi: “em fa vergonya aliena quan veig a un polític o a un banquer culpant dels mals actuals a la classe treballadora per voler estirar més el braç que la màniga”