EN AQUEST MÓN TRAÏDOR…
La setmana passada trobàvem un article del senyor Regidor d’Ocupació en aquest mateix setmanari, on feia les seves valoracions personals dels resultats electorals de Galícia i el País Basc. Suposo, que utilitzant la mateixa tècnica de meditació espiritual que deu fer servir per passejar pels carrers de Vinaròs sense que se li faci la cara roja després de guanyar unes eleccions mentint intencionadament amb l’eslògan «més treball, menys impostos», treia pit explicant els resultats en nombre d’escons que havia tret el PP a l’hora que salivava, mentre comentava la desfeta socialista. Estic totalment d’acord amb ell en que el castig que està rebent el PSOE a nivell estatal és de dimensions bíbliques, en gran part, a conseqüència d’haver perdut el nord des de Madrid amb unes polítiques que ben bé les hagués firmat el mateix Rajoy en els últims anys de Zapatero.
EN AQUEST MÓN TRAÏDOR…
La setmana passada trobàvem un article del senyor Regidor d’Ocupació en aquest mateix setmanari, on feia les seves valoracions personals dels resultats electorals de Galícia i el País Basc. Suposo, que utilitzant la mateixa tècnica de meditació espiritual que deu fer servir per passejar pels carrers de Vinaròs sense que se li faci la cara roja després de guanyar unes eleccions mentint intencionadament amb l’eslògan «més treball, menys impostos», treia pit explicant els resultats en nombre d’escons que havia tret el PP a l’hora que salivava, mentre comentava la desfeta socialista. Estic totalment d’acord amb ell en que el castig que està rebent el PSOE a nivell estatal és de dimensions bíbliques, en gran part, a conseqüència d’haver perdut el nord des de Madrid amb unes polítiques que ben bé les hagués firmat el mateix Rajoy en els últims anys de Zapatero.
Tot i això, la valoració feta pel senyor Amat, persona al qual considerava amb una mica més d’amplitud de mires, em sembla d’una pobresa alarmant, ja que seguint el model d’aquells que s’estimen les majories silencioses, va obviar en el seu article, el fet de que que el senyor Feijóo es va presentar a les eleccions gallegues sense el logo del Partit Popular als cartells i amagant a l’armari al senyor Rajoy fins a ultimíssima hora, per a evitar una possible sangria de vots.
M’hauria agradat llegir com el senyor Regidor d’Ocupació ens feia la seva valoració sobre el fet de la creixent desafecció de la ciutadania vers la política que es manifesta en un augment d’abstenció, de vots nuls i en blanc, o del perquè el PP aconsegueixi treure 3 escons més al parlament gallec, amb 135.493 vots menys que al 2009. Com diria el poeta Campoamor, «En este mundo traidor, nada es verdad ni es mentira; todo es según el color del cristal con que se mira.»
Canviant de tema, divendres passat vam celebrar l’acte homenatge a totes les persones que han sigut regidors socialistes a l’Ajuntament de Vinaròs en la democràcia, una festa emotiva i molt ben organitzada per diferents membres de l’agrupació local de Vinaròs. Pel que sembla, al senyor Regidor de Cultura, no li va semblar molt bé que aquest acte s’aprofites per tancar velles ferides entre els socialistes per tal de fer una agrupació més forta i democràtica, ja que per a no perdre la costum, ens va tornar a atacar mitjançant les xarxes socials en un fet que denota el seu nerviosisme i la seva obsessió destructora de tot allò que sigui roig, d’esquerres i valencià.
7 dies – 03/11/2012 – Guillem Alsina
Tot i això, la valoració feta pel senyor Amat, persona al qual considerava amb una mica més d’amplitud de mires, em sembla d’una pobresa alarmant, ja que seguint el model d’aquells que s’estimen les majories silencioses, va obviar en el seu article, el fet de que que el senyor Feijóo es va presentar a les eleccions gallegues sense el logo del Partit Popular als cartells i amagant a l’armari al senyor Rajoy fins a ultimíssima hora, per a evitar una possible sangria de vots.
M’hauria agradat llegir com el senyor Regidor d’Ocupació ens feia la seva valoració sobre el fet de la creixent desafecció de la ciutadania vers la política que es manifesta en un augment d’abstenció, de vots nuls i en blanc, o del perquè el PP aconsegueixi treure 3 escons més al parlament gallec, amb 135.493 vots menys que al 2009. Com diria el poeta Campoamor, «En este mundo traidor, nada es verdad ni es mentira; todo es según el color del cristal con que se mira.»
Canviant de tema, divendres passat vam celebrar l’acte homenatge a totes les persones que han sigut regidors socialistes a l’Ajuntament de Vinaròs en la democràcia, una festa emotiva i molt ben organitzada per diferents membres de l’agrupació local de Vinaròs. Pel que sembla, al senyor Regidor de Cultura, no li va semblar molt bé que aquest acte s’aprofites per tancar velles ferides entre els socialistes per tal de fer una agrupació més forta i democràtica, ja que per a no perdre la costum, ens va tornar a atacar mitjançant les xarxes socials en un fet que denota el seu nerviosisme i la seva obsessió destructora de tot allò que sigui roig, d’esquerres i valencià.
7 dies – 03/11/2012 – Guillem Alsina