JOAN, SON UNOS INDESEABLES EH!!
Dilluns passat va ser el dia elegit pel regidor Tàrrega per donar la cara i intentar justificar el desmesurat preu que tots els vinarossencs, ja estiguin a l’atur, jubilats o visquin a soles i no generen gairebé fem, hauran de pagar per la nova taxa d’escombraries.
La quantia total és de 117 euros anuals, una autèntica aberració política en els temps que estem patint tots. Però tranquils, els polítics del PP de la província de Castelló, fent gal·la una vegada més de la seva il·limitada intel·ligència, o confiant en l’absència, una volta més, de la de tots plegats, s’han tret del barret una fórmula infal·lible per a fomentar el reciclatge i abaratir el preu de la taxa, la campanya «Si + recicles, – pagues», on asseguren, això si, sense publicar les bases de la iniciativa enlloc, que si tens un gran index de reciclatge domestic, aquesta taxa veurà molt reduït el seu import final.
JOAN, SON UNOS INDESEABLES EH!!
Dilluns passat va ser el dia elegit pel regidor Tàrrega per donar la cara i intentar justificar el desmesurat preu que tots els vinarossencs, ja estiguin a l’atur, jubilats o visquin a soles i no generen gairebé fem, hauran de pagar per la nova taxa d’escombraries.
La quantia total és de 117 euros anuals, una autèntica aberració política en els temps que estem patint tots. Però tranquils, els polítics del PP de la província de Castelló, fent gal·la una vegada més de la seva il·limitada intel·ligència, o confiant en l’absència, una volta més, de la de tots plegats, s’han tret del barret una fórmula infal·lible per a fomentar el reciclatge i abaratir el preu de la taxa, la campanya «Si + recicles, – pagues», on asseguren, això si, sense publicar les bases de la iniciativa enlloc, que si tens un gran index de reciclatge domestic, aquesta taxa veurà molt reduït el seu import final.
Per segon juny consecutiu, el PP-Vinaròs estrenarà un nou capítol de la serie de malifetes, de dubtosa moralitat, a la qual ja ens té a tots acostumats, i que ells i els seus militants, continuen practicant ja que no els comporta ni un mínim càstig electoral. Recordeu tot el pollastre que es va armar amb la recaptació de la barra de festes de Sant Joan i Sant Pere 2011?
D’aquí a uns centenars d’anys, quan els professors d’història dels nostres descendents imparteixin classes sobre l’Espanya de la crisis del 2008, possiblement començaran les lliçons explicant que la espanyola, fins la gran bonança econòmica de principis del 2000, era una societat viva i reivindicativa, molt ben alliçonada democràticament per culpa del xicotet feixista que els va torturar durant 40 anys, però que després d’aquell creixement descontrolat, les noves generacions van oblidar ràpidament l’esforç i la lluita que va suposar per als seus pares i avis, aconseguir allò tant simple d’anar a votar.
Eren aquells temps a l’estat espanyol on el dictador Franco començava a agonitzar i la televisió començava a donar els seus primers passos en color, quan van aparèixer per primera vegada aquell trio de pallassos a les pantalles dels espanyols. Aquell programa, anomenat El Gran Circo de TVE, comandat per Gaby, Fofó i Miliki, va resultar tot un fenomen sociològic a l’Espanya dels anys 70.
Començava el gran Jordi Baste el seu programa de ràdio, el dimecres passat, plantejant una sèrie de preguntes sobre la capacitat comunicativa del govern de Rajoy, hores després de l’anunci d’un nou incompliment electoral del PP, com era la injecció de diner públic a Bankia, del que ens vam assabentar malament i tard a través d’un comunicat del Ministre De Guindos dos dies després dels fets.