EL BO, EL LLEIG I EL DOLENT
Un cop recuperat del xoc emocional que em va suposar veure a tota una icona cinèfila com és Clint Eastwood, donant suport a les propostes electorals del candidat a la Casa Blanca Mitt Romney a la convenció republicana de Tampa, no he pogut estar-me de recordar aquelles pel·lícules de l’Oest que tants bons moments ens van fer passar de petits, sense comprendre molt bé allò dels «indios i baqueros».
EL BO, EL LLEIG I EL DOLENT
Un cop recuperat del xoc emocional que em va suposar veure a tota una icona cinèfila com és Clint Eastwood, donant suport a les propostes electorals del candidat a la Casa Blanca Mitt Romney a la convenció republicana de Tampa, no he pogut estar-me de recordar aquelles pel·lícules de l’Oest que tants bons moments ens van fer passar de petits, sense comprendre molt bé allò dels «indios i baqueros».
A mesura que van passant els anys, te’n adones que els verdaders dolents no eren els «indios», que aquells homes i dones que vestien amb tapa-vergonyes, tant sols defenien la seva terra dels conqueridors estrangers, i vés per on, molts d’anys després, la situació que ens toca a viure a tots aquells que no em estat agraciats amb un lloc de feina a la Generalitat ni a l’Ajuntament, i que ens etiqueten com a radicals i perillosos per defendre els nostres interessos, té quelcom a veure, sempre salvant les distancies, amb aquells pell-rojos americans.
A diferencia d’aquells temps on regnaven les exposicions de cabelleres i no eres ningú sinó tenies un bon Colt Navy, els «vaqueros» d’avui en dia s’atrinxeren darrere de la seva majoria absoluta, permetin-se el luxe de discriminar als que no son dels d’ells, i d’afavorir sense cap mirament als seus afiliats i simpatitzants, amb la seguretat i xuleria d’aquells que es creuen intocables.
Si vaig equivocat, m’agradaria que la senyora Medina ens expliques per que va permetre que el Closign Summer Party, organitzat pel Zuri, finalitzes a les 6 del mati només perquè és un «reputadissim» militant del PP, mentre que als organitzadors del Vinaròs Rock Experience, festival que destina una bona part de lo recaptat a una causa benèfica, no els donen permís més enllà de la 1 de la matinada. Com canviaria el compte si pel mig hi haguessin unes bones barres o uns quants quilos de llagostins.
Un altre clar exemple de la creixent rellevància que està sofrint el ser posseïdor del carnet del PP als nostres carrers, és el cas del guanyador del Grinyó Ballester, que baix el criteri del Regidor de Cultura, serà atorgat a un altre il·lustre popular, que sense cap mena de dubte, a fet molt pels seus militants vinarossencs.
Encara que us sembli mentida, segueixo mantenint que hem d´apendre molt d´aquesta gent, ja que després de tot, son els únics capaços de sortir pel carrer amb el cap ben alt sense que se’ls caigui la cara de vergonya, perquè segons el criteri dels seus votants, para que se lo lleve un rojo, mejor uno de los nuestros.
7 dies – 15/09/2012 – Guillem Alsina
A mesura que van passant els anys, te’n adones que els verdaders dolents no eren els «indios», que aquells homes i dones que vestien amb tapa-vergonyes, tant sols defenien la seva terra dels conqueridors estrangers, i vés per on, molts d’anys després, la situació que ens toca a viure a tots aquells que no em estat agraciats amb un lloc de feina a la Generalitat ni a l’Ajuntament, i que ens etiqueten com a radicals i perillosos per defendre els nostres interessos, té quelcom a veure, sempre salvant les distancies, amb aquells pell-rojos americans.
A diferencia d’aquells temps on regnaven les exposicions de cabelleres i no eres ningú sinó tenies un bon Colt Navy, els «vaqueros» d’avui en dia s’atrinxeren darrere de la seva majoria absoluta, permetin-se el luxe de discriminar als que no son dels d’ells, i d’afavorir sense cap mirament als seus afiliats i simpatitzants, amb la seguretat i xuleria d’aquells que es creuen intocables.
Si vaig equivocat, m’agradaria que la senyora Medina ens expliques per que va permetre que el Closign Summer Party, organitzat pel Zuri, finalitzes a les 6 del mati només perquè és un «reputadissim» militant del PP, mentre que als organitzadors del Vinaròs Rock Experience, festival que destina una bona part de lo recaptat a una causa benèfica, no els donen permís més enllà de la 1 de la matinada. Com canviaria el compte si pel mig hi haguessin unes bones barres o uns quants quilos de llagostins.
Un altre clar exemple de la creixent rellevància que està sofrint el ser posseïdor del carnet del PP als nostres carrers, és el cas del guanyador del Grinyó Ballester, que baix el criteri del Regidor de Cultura, serà atorgat a un altre il·lustre popular, que sense cap mena de dubte, a fet molt pels seus militants vinarossencs.
Encara que us sembli mentida, segueixo mantenint que hem d´apendre molt d´aquesta gent, ja que després de tot, son els únics capaços de sortir pel carrer amb el cap ben alt sense que se’ls caigui la cara de vergonya, perquè segons el criteri dels seus votants, para que se lo lleve un rojo, mejor uno de los nuestros.
7 dies – 15/09/2012 – Guillem Alsina