En uns dies ens cridaran a urnes a les famílies per a consultar-nos com volem que continuen estudiant l’any que ve els nostres fills i filles. Si volem que siga en línia valenciana, com fins ara, on hi ha assignatures en valencià i altres en castellà i en anglès; o en línia castellana, on només s’imparteix en la nostra llengua l’assignatura de valencià.
La carta de Gracia Jiménez (exinspectora d’educació i escriptora) al diari Información del 12 de gener de 2025, ho deixa clar: «No ha ajudat mai a la saludable convivència lingüística la sempiterna postura de la dreta valenciana, que s’ha entestat a criminalitzar la defensa del valencià – llengua d’imposició han arribat a dir! – intentant convertir la víctima en botxí… Però la llengua no té color, és un bé patrimonial de tots els valencians que tots hem de protegir, independentment de la nostra ideologia i de la llengua que parlem a casa. Crear problemes al voltant de les llengües parlades en un territori és crear problemes amb resultat de divisió i desmoralització social. L’única manera de protegir una llengua és transmetre-la, i com a societat, és el sistema educatiu qui ho ha de fer amb les millors garanties d’èxit.»
Com bé continua dient Gracia Jiménez i com demostren els estudies neuropsicològics, educar en una llengua minoritzada, el valencià, amb presència progressiva de la llengua socialment més forta, el castellà, és absolutament beneficiós. El domini precoç de dues llengües aporta moltíssims avantatges cognitius en la memòria, en la resolució de problemes, en la creativitat i el reconeixement de patrons. A més, facilita l’obertura a les dos cultures presents en la societat i, per tant, també a la formació en convivència democràtica. Pràcticament, sense quasi excepcions, les escoles i instituts d’èxit són els que han garantit una formació lingüística sòlida en les dos llengües; sense menyscabar el castellà, llengua tan forta comparativament que mai ha estat en perill.
Però no només són beneficis cognitius, sinó també socials. Els nostres fills i filles educats en valencià, i per tant com a ciutadans d’un territori amb dos llengües oficials, no sols podran accedir amb més facilitat a llocs de treball amb una sòlida formació lingüística, sinó que també gaudiran d’una cultura que ha donat obres tan sublims com el Tirant lo Blanc, la poesia d’Ausiàs March o de Vicent Andrés Estellés o al nostre músic universal Carles Santos.
Cal dir que l’opció de triar sota el mal nom de llibertat d’elecció és una forma incorrecta de fer, ja que el que es pretén en realitat és crear un malestar on no n’hi ha i una crispació on no n’ha d’haver. Perquè a la nostra terra es parlen dos idiomes que són oficials, necessaris i pertanyen a la nostra cultura, història i forma de ser, cosa que torna una societat més rica i més gran. Com bé diu el refrany, el saber no ocupa lloc, i com més grans siguen els coneixements dels nostres infants, joves i de la societat en general, millor per a totes i tots.
Des del partit socialista creiem que aquesta consulta és una falta de respecte a la nostra cultura i a la nostra societat, i que hauria de retirar-se. Però si no és així, els animem que vagen a votar SÍ al valencià.
Amalia Cabos Barreda
Secretària d’Igualtat i regidora del PSPV Vinaròs.