COM DIRIA EN CUNI, PROU!! PROU!! PROU!!
D’aquí a uns centenars d’anys, quan els professors d’història dels nostres descendents imparteixin classes sobre l’Espanya de la crisis del 2008, possiblement començaran les lliçons explicant que la espanyola, fins la gran bonança econòmica de principis del 2000, era una societat viva i reivindicativa, molt ben alliçonada democràticament per culpa del xicotet feixista que els va torturar durant 40 anys, però que després d’aquell creixement descontrolat, les noves generacions van oblidar ràpidament l’esforç i la lluita que va suposar per als seus pares i avis, aconseguir allò tant simple d’anar a votar.
COM DIRIA EN CUNI, PROU!! PROU!! PROU!!
D’aquí a uns centenars d’anys, quan els professors d’història dels nostres descendents imparteixin classes sobre l’Espanya de la crisis del 2008, possiblement començaran les lliçons explicant que la espanyola, fins la gran bonança econòmica de principis del 2000, era una societat viva i reivindicativa, molt ben alliçonada democràticament per culpa del xicotet feixista que els va torturar durant 40 anys, però que després d’aquell creixement descontrolat, les noves generacions van oblidar ràpidament l’esforç i la lluita que va suposar per als seus pares i avis, aconseguir allò tant simple d’anar a votar.
Eren aquells temps a l’estat espanyol on el dictador Franco començava a agonitzar i la televisió començava a donar els seus primers passos en color, quan van aparèixer per primera vegada aquell trio de pallassos a les pantalles dels espanyols. Aquell programa, anomenat El Gran Circo de TVE, comandat per Gaby, Fofó i Miliki, va resultar tot un fenomen sociològic a l’Espanya dels anys 70.
Començava el gran Jordi Baste el seu programa de ràdio, el dimecres passat, plantejant una sèrie de preguntes sobre la capacitat comunicativa del govern de Rajoy, hores després de l’anunci d’un nou incompliment electoral del PP, com era la injecció de diner públic a Bankia, del que ens vam assabentar malament i tard a través d’un comunicat del Ministre De Guindos dos dies després dels fets.
Onze mesos després de que JB. Juan es declares a ell mateix alcalde omnímode, ja podem assegurar que les úniques mesures que portara a terme aquest equip de govern seran les de practicar la mentira i la venjança des del primer moment fins a l’últim.
Després de les últimes retallades en Sanitat i Educació, després d’assistir impotent a sessions plenàries i comissions on 10 mesos més tard els culpables de tot segueixen sent els socialistes, després de llegir als feixistes de Tàrrega i Gandia a les xarxes socials, aquesta setmana em permeto reproduir un article de Josep Sala i Cullell que reflexa perfectament, al mil·límetre, tots els meus pensaments. I per cert, jo també n’estic fins els collons!!