Durant la història, hem pogut veure com este tipus d’infraestructures han sigut objecte de desig bèl·lic en les guerres més famoses del segle XX. Per exemple, la voladura del pont de Mostar a Bòsnia, durant la guerra dels Balcans l’any 1993, exemplificava la fi de la convivència entre comunitats religioses diferents.
O, per un altre costat el pont Glienicke a Alemanya, enclavament d’adaptacions cinematogràfiques i literàries, escenari de diversos intercanvis d’espies durant la guerra freda entre soviètics i americans.
Quan un fa referència a un segrest, s’imagina a un grup de persones retenint a algú o alguna cosa a canvi d’un rescat. La majoria de vegades, este rescat és econòmic. D’altres, amb espècies. Un helicòpter o un vehicle per fugir… qui sap. En este cas, ens trobem en la tessitura que a Vinaròs ha sigut segrestada una passarel·la. Un altre cop, la història es repeteix.
Podríem definir com a segrest polític a aquella intenció d’una persona o d’un grup de persones per immobilitzar, paralitzar o dilatar en el temps la posada en marxa d’una iniciativa, infraestructura o acció concreta baix únicament, el pur tacticisme i estratègia política de rèdit popular i electoral.
En el nostre cas, a priori, no sembla que es vagi a produir algun intercanvi de presoners o la fuga a l’altre costat d’algun regidor de l’equip de govern als no adscrits. Tampoc pareix i em costa d’imaginar a la senyora Miralles, el senyor Amat i el senyor Brito col·locant càrregues explosives per fer-la volar pels aires…
A Vinaròs s’ha segrestat una passarel·la per una qüestió molt clara: intentar amarrar de manera feble l’últim pilar de l’argument que queda en peu de la moció de censura del passat mes de desembre. I els hi va la vida. Perquè sense este últim pilar, l’argumentari cau com un “castillo de naipes”. I és l’argument dels Fons EDUSI. Este és el “meollo del asunto”
Els hi va la vida en abocar dubtes sobre la construcció de la passarel·la. Per això es contracta una auditoria que, presumptament, té un conflicte d’interessos clar amb el procés de licitació de la mateixa. Ho fan per crear un relat. El relat de què no està obert perquè alguna cosa no està clara i així intentar que no es justifiquen els fons EDUSI a Europa. Per si a un cas, també intenten ofegar les empreses contractistes rebutjant pagar les certificacions d’obra des del mes de desembre amb els conseqüents retards i interessos de demora acumulats per l’ajuntament i per les butxaques de totes i tots els vinarossencs. I per si amb això no fora poc, no reconeixen la veracitat d’una acta de recepció d’obra signada per tècnics de la casa i responsables de l’obra.
A estes altures, algú es pot arribar a creure amb un mínim de sentit comú que si hi haguera una auditoria que haguera detectat la més mínima irregularitat, no s’haguera recepcionat la passarel·la? És que algú creu que qualsevol tècnic de l’ajuntament s’haguera prestat a signar algun document oficial sabent que hi ha irregularitats?
Ja contesto jo per vostès: fum i temor. Res més.
Els va doldre haver d’inaugurar a temps la nova OIAC-PROP finançada amb fons europeus EDUSI. Els està coent haver d’inaugurar la passarel·la a temps finançada amb fons europeus EDUSI. I intentaran de totes les maneres, fer el mateix amb la Cotxera de Batet finançada amb fons europeus EDUSI. Un espai que també està acabat a l’espera de què a l’ajuntament governe políticament el senderi i el “Vinaròs per damunt de tot” i no el “cuanto peor para todos, mejor para nosotros”.
Mentrestant, la ciutadania de Vinaròs assisteix atònita i amb una ràbia evident i comprensible a com no només se li priva del dret de gaudir d’una infraestructura llargament desitjada i finançada amb els seus impostos, sinó que veu com se la “ninguneja” i se l’enganya sense donar cap explicació plausible i coherent a aquest sense sentit polític i institucional protagonitzat per PP, PVI i VOX. La triada política de moda a la nostra ciutat.
Deia la cançó… “Yo sabría esperar porque el tiempo no me importa, si construyeran un puente desde Valencia hasta Mallorca”.
El problema, amigues i amics, és que la gent ja està cansada d’esperar a casa i es prepara per a sortir al carrer.
Marc Albella Esteller. Portaveu del Grup Municipal socialista de Vinaròs.