Aquest es el títol d’una comèdia de William Shakespeare, que ha donat peu a la coneguda dita en castellà. En vinarossenc ho podríem traduir com “pa naixó tanta comèdia?. Bé, no em podia, al hora d’escriure aquest article, de fer-me ressò d’un fet ocorregut aquesta passada setmana. I aquí ho deixo.
Anem a allò realment important, per a la nostra ciutat, la feina del dia a dia en el ajuntament, que és la institució més propera al ciutadà, i que aquesta setmana ve marcada per dues dates, Sant Antoni, i Sant Sebastià, dues festivitats que transcendeixen el seu significat eclesiàstic per formar part del sentir vinarossenc i l’estima al poble, al terme, i a l’ermita. Sant Antoni pel seu significat envers la tradició al camp; Sant Sebastià, dubto molt que no signifiqui res per a cap vinarossenc, de dretes, d’esquerres, creient, no creient, de qualsevol orientació sexual. Els vinarossencs ho portem tots endins, i els forasters se n’adonen molt ràpidament. I com tots els anys, quan s’apropen aquestes festes, festes amb fred, molt de fred, els vinarossencs pugem a l’ermita, de nit, de matinada, o ja ben entrat el dia, per gaudir d’una festa tradicional on les hi hagi en aquesta ciutat. Camaraes, relíquia, arròs, visita a la capella dels sants…L’ermita ben acollidora i tot preparat per rebre entre 5.000 i 10.000 persones. I es que aquest any cau en dilluns.
I si hi ha feina per preparar-ho tot (vigilància, seguretat, ambulàncies, transport, logística, paelles, carajillos i d’altres), També es cert que res s’atura. Ja ens estem coordinant amb la COC per preparar el gran event festiu de la nostra ciutat, el carnestoltes. No hi ha cap acte on participi tanta gent, amb tant de ressò mediàtic i amb tanta preocupació per part de tanta gent per a que tingue uns mínims de qualitat, que avui en dia es molt alt. I enmig de tot això, deixar enllestits uns pressupostos, els pressupostos de la ciutat per al 2020, on s’ha de quadrar en xifres el que es vol fer amb allò del que realment es disposa, i que es prou complex, on es barregen desitjos amb la crua realitat, on uns somnis s’han de posposar per altres prioritats més urgents, i on s’ha de previndre, alhora, allò que pot passar encara que sigui amb baixes probabilitats. Per aquells que han governat, saben que no es fàcil, per als que no han tingut oportunitat, no tenen ni idea, així de clar. I en això estem, i en sortir a la foto, també.
Fernando Juan
PSPV-PSOE Vinaròs