Be, setembre, inici del nou curs escolar, i també, per què no dir-ho, d’un nou curs polític. Tot això dintre de la “nova normalitat”, que a aquestes altures, ni es nova, ni es normal.
Respecte al nou curs escolar, tant la Generalitat, a través de la Conselleria d’educació i la Conselleria de Sanitat, s’han anat planificant els protocols de prevenció al llarg de gairebé 4 mesos, amb una dotació de recursos necessària per reduir ratios, per a material de protecció i per a la contractació de docents de reforç a totes les etapes. Els equips directius i gran part del professorat han estat treballant la major part de l’estiu preparant els centres per a que els nostres fills gaudeixen de les màximes garanties sanitàries per a un correcte ensenyament, que majoritàriament serà presencial, i reforçat telemàticament i per a moments que, esperem, siguin el més puntuals possible. El esforç econòmic, entenem, ha estat a l’alçada de les circumstàncies, i el esforç humà es veurà molt prompte reflectit, a partir del moment de l’entrada als centres del alumnat. Una situació excepcional amb mesures, no ho oblidem, excepcionals.
A la nostra ciutat, l’ajuntament, a través de les regidories d’educació, obres i serveis, i governació, també han participat, de manera més directa, en la consecució dels protocols de neteja, seguretat exterior (entrades i sortides) arranjament de totes les modificacions estructurals necessàries per afavorir aquestes noves entrades i sortides, i el transport escolar, en el cas dels instituts. La coordinació s’ha dut a terme al llarg del mes d’agost, una vegada publicades les instruccions de inici de curs de la Conselleria d’Educació.
El objectiu, molt senzill i alhora complex: garantir, en època COVID-19, un aprenentatge de qualitat en totes les etapes educatives. Què significa, en època COVID-19? Que prevaldrà per damunt de tot la normativa de salut pública. Sabem que el risc 0 no existeix, però totes les administracions tenim clar que el entorn d’aprenentatge, escoles i instituts, seran un lloc, com a mínim, tant segur com a les pròpies cases familiars. I aquí es on hi ha de participar les famílies: la responsabilitat social i de les administracions ha de tenir la seua continuïtat en la responsabilitat familiar i individual. Si això no s’aconsegueix per part de tothom, de poc servirà tot el esforç, material, econòmic i humà implicat en aquesta tasca. Aquesta es la realitat, i d’aquesta realitat no es pot ni es deu defugir. Drets i Deures, i ara toca deures perquè estem parlant de SALUT PÚBLICA.
Fernando Juan
PSPV-PSOE Vinaròs