Fa 26 anys, al desembre de 1996, l’Assemblea General de les Nacions Unides va fer un pas sense precedents en crear un mandat amb la finalitat de protegir els xiquets enfront del conflicte armat. La Resolució suposava l’inici d’un nou consens entre els estats membres sobre la necessitat de dedicar atenció, promoció i esforços coordinats, per part de la comunitat internacional, per a abordar les vulnerabilitats i les violacions que enfronten els menors en tals situacions.
Ens sumem a les seues paraules dient que l’atroç realitat és que a les guerres i als conflictes armats són els xiquets i xiquetes, els membres més vulnerables de la societat, els que més pateixen les conseqüències. Els menors són víctimes del reclutament com a soldats, d’assassinats, de violència sexual, de segrest. Són els majors damnificats pels atacs contra escoles i hospitals, així com de l’escassetat d’aigua, aliments o ajuda humanitària. Des de Sierra Leone a l’Afganistan, de Colòmbia a Síria, els xiquets i xiquetes són sempre les víctimes.
En el context actual existeix al cor d’Europa una guerra que representa una amenaça immediata per a la vida i el benestar dels 7,5 milions de xiquets i xiquetes d’Ucraïna. Els infants continuen morint, resultant ferits, viuen ocults en refugis subterranis i estan profundament traumatitzats per la violència que hi ha al seu voltant.
Aquestes circumstàncies estan provocant un desplaçament massiu de població: uns dos terços dels xiquets i xiquetes ucraïnesos estan desplaçats dins del seu propi país o han fugit a algun país veí.
Entre els menors que fugen, molts no estan acompanyats o han sigut separats dels seus pares o familiars. Corren un major risc de violència, abús i explotació, i quan són traslladats a través de les fronteres, els riscos es multipliquen.
En incloure la meta 16.2 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda 2030 va situar per primera vegada la dignitat de la infància i el seu dret a viure sense temor ni violència com una prioritat en l’agenda internacional de desenvolupament. L’Agenda 2030 i els ODS constitueixen una oportunitat única per a fer realitat el dret de tots els xiquets i les xiquetes a viure sense temor ni violència, com està consagrat a la Convenció sobre els Drets del Xiquet.
En aquesta línia es treballa des de l’estat, i des del PSPV-PSOE demanem l’alto-el-foc immediat i que totes les parts respecten l’obligació de protegir la infància de qualsevol mal. Demanem que hi haja passos segurs i corredors humanitaris per als menors que fugen del conflicte i ens sumem a la sol·licitud que tots els estats de la UE garantisquen mesures preventives i de suport a aquests menors. La comunitat internacional ha d’actuar immediatament per a posar fi a totes les formes de violència contra la infància derivades de la guerra.
AMALIA CABOS BARREDA
Regidora PSPV-PSOE de Benestar Social i Igualtat